On és la democràcia?

El 25 d’Octubre es van complir 30 anys de la creació de l’Estatut de Sau l’any 1979. Algú se n’ha adonat? Algú n’ha parlat?
Com parlar-ne si estem esperant que la seva reforma sigui guillotinada per un tribunal constitucional sense cap mena de credibilitat. L’Estatut del 79 era un Estatut ple d’emoció i esperança, un estatut que ens acostava més cap a l’autogovern que la Catalunya postfranquista necessitava per sortir del forat negre on s’havia ficat. Els seus constituents van ser els que van aconsellar ara farà 3 anys a Pasqual Maragall per la reforma de l’Estatut. Un d’ells, Alavedra, és ara tancat a la presó. Un tema que prefereixo no tractar ja que Alavedra és un conegut de la meva família, i la noticia dels seus actes ha estat un fort xoc i una gran decepció.
Així doncs, no volem recordar aquell Estatut d’una època on tot era coratge, valentia, i mirar endavant? Ara mirem endarrere, els polítics es retreuen els actes que han fet o no al passat i ningú mira aquesta Catalunya, que perdonin senyors del PSC no sap on va per molt que vostès ho diguin. Ara Catalunya tot és corrupció, i rèpliques entre catalans. Durant la Transició a Catalunya hi havia un desplegament de partits molt important, tots amb un objectiu en comú, la democràcia. Tot anaven a una, amb petites rèpliques entre ells normals entre ideologies diferents. Però ara ja no tenim ni democràcia.

Cal doncs, una regeneració del sistema. El sistema democràtic actual es va formar durant la Transició de forma que els partits polítics, vinents tots de la clandestinitat i molt atacats durant el franquisme, prenguessin força i importància dins de la ciutadania i la societat. Ara no necessitem enfortir cap partit, necessitem enfortir un sistema que s’està quedant estancat, tal i com diu la senyora Nebrera d’una manera poc elegant. Ara necessitem crear transparència, per tant democràcia, però una democràcia moderna, que se centri en fer política i no per enfortir ningú.
Ara m’arriscaré dient que potser els partits polítics que van prendre importància durant la Transició s’haurien de dissoldre. Convergència Democràtica de Catalunya, ja va fer la seva funció durant la Transició, una feina impecable, amb l’ajuda és clar de tot un moviment centrista que hi havia a Catalunya, molt ben explica’t en un dossier de Joan B. Culla, anomena’t “L’evolució de l’espai centrista a Catalunya (1976-1982)” format entre d’altres per l’Esquerra Democràtica de Catalunya. Ara Convergència té el monopoli del catalanisme, diguin que no molta gent, segueix essent la força catalanista principal del país. Convergència però s’ha quedat estancada al sistema democràtic de la Transició i canviant aquest sistema quedaria mal parada. Ja no queda ningú a Convergència amb el discurs de la Transició, el defensen quatre gats perquè a vegades abandonar els orígens és complicat, però són quatre gats que tenen un pes molt significatiu dins el partit i per tant marquen la direcció de moltes decisions. El que està clar és que Convergència ja no és el partit que era, ha canviat com ho ha fet Catalunya, però no ha escollit el camí correcte. Segueix defensant coses que s’han defensat durant massa temps i que ara han perdut tot el sentit. Us parlaré més a fons de la meva opinió sobre Convergència en un altre post més endavant.
Per millorar el sistema aquests grans partits que tenen el monopoli ideològic haurien de dissoldre’s. Necessitem renovació, i per renovar el sistema primer s’han de renovar els partits. Sembla que en aquestes noves eleccions s’hi presentaran forces candidatures noves que esperem que aportin una mica de corrent d’aire a aquest sistema i recuperem les ideologies, que mica en mica s’estan perdent i diluint en aquest sistema. Ja sigui Reagrupament, Plataforma per Catalunya, Unión Progreso y Democrácia o la Nebrera. Veurem doncs, si aquestes noves eleccions que comencen ara a poc a poc amb les campanyes electorals marcades per el cas Pretòria i Millet, donaran a Catalunya aquesta empenta que necessita per deixar de ser aquesta nostres pobra, bruta, trista i dissortada pàtria de que ens parlava el gran Espriu.

Explore posts in the same categories: Política

Tags: Catalunya, CDC, Eleccions, Joan Carretero, Opinió, Pasqual Maragall, Política, Política Nacional, PSC, Regeneració democràtia

You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.