Manuel Carrasco i Formiguera

La Guerra Civil va encarar dos grans bàndols ben diferenciats. Per una banda els nacionals, que en nom del patriotisme espanyol i del catolicisme anaven avançant i anaven reduint la zona republicana. Els republicans, l’altre bàndol, eren majoritàriament gent d’esquerres. Hi havia grups com la FAI, diferents grups i sindicats socialistes i comunistes, independentistes i un llarg etcètera. En el bàndol dels republicans però, no tothom hi era ben vist. Només s’hi acceptava un pensament, actuaven de manera salvatge en contra aquell que no defensés el comunisme o l’anarquisme, i cremaven i perseguien tota persona que fos catòlica o de dretes. Un d’ells era Manuel Carrasco i Formiguera. Alt dirigent del partit català d’inspiració democratacristiana Unió Democràtica de Catalunya. Un cop començada la guerra civil va col•laborar amb la generalitat de Tarradellas, per poder restablir l’ordre. Carrasco i Formiguera era un gran defensor de la democràcia i dels drets nacionals de Catalunya. Com a bon nacionalista havia defensat sempre la cultura i la llengua catalana, la qual cosa l’havia portat a presons espanyoles durant la dictadura de Primo de Rivera. El malson se li va tornar a presentar durant la guerra civil, quan degut a la gran persecució que rebia a Catalunya, per part de membres de la FAI, s’havia vist obligat a exiliar-se a Bilbao, des de on faria d’ambaixador de la Generalitat de Tarradellas.
La sort no el va acompanyar i les tropes franquistes el van agafar pres, a ell i també a la seva família que l’acompanyava en el viatge. A la família la van deixar anar al cap d’uns mesos, ell però va ser afusellat a la ciutat de Burgos. El seu afusellament va ser ordenat pel mateix general Franco i va ser celebrat per nombrosos grups radicals de Catalunya.
Just en el moment de ser afusellat Manuel Carrasco i Formiguera va dir

El que ha estat el lema de tota la meva vida i que porto al cor vull que sigui el meu crit en aquest moment transcendental: Visca Catalunya lliure!