Valors i nous reptes

Fa just un mes que Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar Social i Família, anunciava la proposta del disseny, per part de la conselleria, d’un pla nacional de valors. Segons el conseller, el govern es proposa fomentar “l’esforç, la superació, la solidaritat, la generositat, l’esperit de servei o la mateixa democràcia”, i crearà un consell assessor, format per personalitats del món acadèmic, universitari i del sector social, per tal de fixar i fer efectiu el pla.
La proposta no ha estat poc criticada, i és que, des de posicions sovint liberals i progressistes, la idea de promoure valors des del govern és una feina que no li correspon.  Segons els teòrics liberals, el govern és moralment neutral, i això constitueix un dels punts essencials de la crítica que han realitzat, al llarg dels anys, els teòrics comunitaristes al model liberal. Segons aquests, els governs no són neutrals ja que són institucions nascudes dins d’una comunitat i per tant, fonamentades en les estructures morals d’aquestes.
Les comunitats són fomentades, en part, per uns valors que guien totes les persones que en formen part. En el nostre cas, al ser un país d’arrels cristianes, els nostres són majoritàriament hereus del cristianisme. Són doncs, els valors, els que ens uneixen i alimenten la cohesió dins les nostres societats. No podem negar que, com a resultat de la globalització i de la velocitat que està prenent el món, estem entrant en una dinàmica on els valors són cada cop més líquids.
Tanmateix, en aquest nou món, on el multiculturalisme impregna les nostres nacions, és responsabilitat de tots, treballar per aconseguir una convivència i una cohesió prou forta com per afrontar els reptes que ens depara el futur. Tradicionalment, al nostre país, l’escoltisme ha desenvolupat gran part d’aquesta funció. S’han encarregat de promocionar, de formes i mètodes diversos, uns valors claus entre els més joves per tal que creixin i afrontin aquests nous reptes i aquests nous moviments amb una actitud i uns comportaments d’acord amb el país i alhora amb el món on viuen.
I per això mateix, la idea del govern de potenciar allò que ens ha creat com a comunitat no em sembla cap mena d’intromissió. No sabem en què consistirà exactament tot i que el conseller ja va deixar clar que no es volien posar al menjador de casa de ningú. Això no obstant, com a iniciativa per redreçar allò que amb els nous temps es pot anar afeblint, considero que és un primer pas essencial.