Intent de comentari sobre els incidents del derbi

Podríem titllar de incoherents els actes presenciats el dia del derbi. Bé, potser pensareu que és un tema que ja ha sonat massa, que ja s’ha dit tot, però jo no em puc estar de parlar-ne i menys si encara no entenc algunes coses essencials.
La venta d’entrades no pot ser controlada, és a dir, ningú podia saber que s’estaven venent entrades als seguidors més radicals del F.C.B. Tot i això, els mossos van escoltar, fins arribar a l’estadi, a tots els 500 boixos nois que van assistir al derbi. Un cop allà els boixos, des de fora del camp, ja van començar a encendre bengales i, fins i tot, llençar-les.
Vist això, tota persona amb dos dits de front, no deixaria entrar aquests energúmens dins de l’estadi, i en el cas de veures obligat a fer-ho, cosa que jo personalment no entendria, requisar-los-hi totes les bengales o altres instruments amb els quals podessin provocar aldarulls. Tot això, com es va poder comprovar, no es va fer. Els boixos van entrar al camp i amb ells les bengales, les quals posteriorment van llençar contra l’afició perica. Indignant. Però més indignant encara és veure, en imatges per la televisió, com els mossos es miraven el que estava passant sense ni tan sols immutar-se. Ja vessa el got quan en declaracions a les ràdios, un cop finalitzat el partit, sents parlar al cap dels mossos dient que aquests havien rebut ordres de no fer res per no crear aldarulls innecessaris. Aleshores, tu, sentit les declaracions en directe et preguntes: I que collons (si em permeteu l’expressió) estaven ocurrent sinó aldarulls? Es pensaven, potser, els que donaven les ordres i que naturalment no estaven en el lloc de l’ incidència que les bengales anomenades eren les utilitzades per els nens i nenes la nit de Sant Joan? Ridícul és que en un moment de tensió i amb possibilitat de que hi haguessin ferits greus la policia nacional del territori no mogués ni un sol dit per evitar uns fets que semblen més comuns en partits de futbol de països com Argentina que no pas del nostre. I el més trist, si es pot estar més trist encara, és que això es pot tornar a repetir, perquè algú es preocuparà de controlar d’una vegada l’entrada de bengales als camps de futbol?
De veritat que no entenc res. I dementre tot això no funciona, dementre els EUA estan en crisi financera, és a dir la primera potència mundial està en crisi, el nostre president del govern surt dient que l’economia espanyola és la més forta del món… I dementre ell diu això, a Catalunya dos partits polítics es manifesten a favor del bilingüisme i dient que el castellà està perseguit pels catalans. Aquest Albert Rivera no deu tenir gaire cosa a fer, perquè a ell el finançament de Catalunya, tema principal aquests dies i a la vegada, encara que ja se’ns faci pesat, tant important pel nostre país i la seva evolució, no l’interessa gens, ell l’únic que vol és donar la nota i fer-se sentir. Ja ho va fer durant la campanya electoral de les primeres eleccions en que es va presentar el seu partit, sortint despullat i cridant l’atenció d’aquells que no enteníem que era aquell partit i de quin corrent era. Ara per l’onze de setembre, diada nacional catalana, es va reunir amb alguns militants i simpatitzants del seu partit, a l’avinguda Josep Tarradellas amb una estelada cobrint-los els ulls dient que el català i els catalans, doncs, els ofuscaven. I ja per finalitzar aquest recull de imbecil•litats, si s’em permet, aquesta última manifestació que ja han repetit en diverses ocasions. El més fort és que en aquest cas el partit popular, en minúscules, s’hi ha afegit, poc després que la Unió Europea declarés que el castellà no està perseguit. Ridícul, pensava que la Sanchez-Camacho era un pèl més seria, m’equivocava.
Disculpeu-me pel comentari d’avui, m’he allargat massa. No era la meva intenció però és que dementre escric em vaig escalfant i no pararia. I és que en aquest país nostre, cada dia és una odissea llegir-se el diari o mirar les noticies locals. Una vertadera odissea.

Dues nacions dues seleccions?

Avui un dels debats més animats que ens podem trobar sobre la taula és el de la selecció espanyola i els catalans. I és que ara està en dubte de molts catalanistes si poden o no anar amb la selecció espanyola. La veritat és que aquesta última eurocopa la selecció espanyola ha canviat, ha deixat de ser una selecció espanyolista centrista 100%, més ben dit, ha deixat de ser la selecció de Raúl, de Guti, etc i és una selecció més oberta i més simpàtica, que recull més futbol que no pas espanyolisme. Qui realment no ha canviat és l’afició, seguim sentit el Manolo el del bombo, i gent com els de la COPE que titllen aquells que no van amb la selecció com a “hilipolles i imbècils”. Crec que tot catalanista pot anar amb la selecció espanyola, com altres van amb la francesa o l’alemanya,etc. Crec que el futbol és una cosa i la política una altre. Això si, jo no puc anar amb una selecció que prohibeix a la meva participar a un mundial de futbol. Així que jo sóc un Catalanista que ja no es pregunta si pot animar a la selecció espanyola, directament sé que no ho puc fer. I és que dues nacions, dues seleccions!

Per això reclamem molts poder tenir la nostre pròpia selecció i deixar-nos de debatre si podem o no podem anar amb una selecció que molts no sentim nostre.