Enganyats o enbobats?

És un bon moment per fer política? Diuen que el bon mariner es descubreix quan hi ha tormenta. Pot ser amb els polítics passa igual però en comptes de tormenta tenim CRISI. Ara resulta que en ZP vol anar a la reunió amb el G-20 i el G-8. Creu que és injust que Espanya no pugui ser representada a la cimera. Normal, sobretot tenint en compte que fa poc va dir que Espanya tenia l’economia més segura del món. Pot ser ara es descobrirà que Espanya no té res a dir a Europa, ni encara menys al món.
També diuen que ara serà un bon moment per Catalunya. Bon moment? Però si tenim crisi, com pot haver-hi bon moment per ningú? I és que es veu que Catalunya pot aprofitar la crisi per desmarcar-se d’Espanya. Tampoc ho entenc, diga’m ignorant. Segons el meu parer Catalunya ha estat amb crisi sempre, sobretot des de que Espanya ens fot els calers sense cap mena de mirament. I amb la crisi financera mundial no crec que la crisi que ja tenim es redueixi, ans al contrari, en tot cas augmentarà. Així doncs totes aquestes espaculacions que giren al voltant de la crisi només es deuen a la premsa. A una premsa que cada dia és pitjor. Que es mou per valors i no per informar el poble. No diré noms però crec que s’hauria de plantajar una renovació dels mitjans de comunicació catalans i potser també mundials.
Vivim enganyats i envoltats d’espaculacions que ens fan creure les coses més innedites i incoherents que ens podem imaginar. Però ens les creiem, això és el més trist.

On és la crisi?

Últimament, suposo que a causa de la vaga de transportistes, pel carrer només se sentia gent que es qüestionava la idea de si hi havia una crisi. Diguem-ne que els ho han posat fàcil. Portem una temporada on “la crisi” ha sigut constant. Apagada general de la llum a Barcelona, retard de l’arribada de l’Ave a Barcelona, averies de rodalies, vaga d’autobusos, sequera, vaga de pescadors, vaga de transportistes, i un llarg etcètera que mai s’acabaria. Potser m’equivoco si afirmo que mai havia viscut una temporada com aquesta passada. Almenys jo, no recordo un Catalunya tant separada ideològicament i sentimentalment com ara. Catalunya comença a semblar “can pixa”! Tot són desastres, i ningú reconeix que estiguem en crisi. Només les persones que van al mercat i no troben ni peix, ni carn, ni patates. Les persones que van a treballar a la capital catalana amb els trens de rodalies, i el dia que arriben a l’hora a la feina els feliciten. Ni tampoc els que quan anaven fa uns dies en autobús per algunes zones de Barcelona i rebien escridassades dels conductors en vaga.

Realment, trobo imperdonable que encara surtin polítics de la Generalitat posant en dubte un mal funcionament del govern. Amb tot això només demanaria als polítics del govern actual que no es burlessin de nosaltres i que surtin al carrer a escoltar a les persones, que en realitat és per qui treballen.