Un Obama i una bona oposició

L’Obama ha tornat la il·lusió per la política. Ens ha tornat la il·lusió per creure que encara hi ha gent que vol dedicar la seva vida al país, i que es planteja la idea de què pot fer ell pel país i no què pot fer el país per ell.

Un polític carismàtic, amb una oratòria exepcional, entregat al poble, proper, i renovador. Abans de polític Obama ha estat ciutadà i és que per entendre que passa al nostre país ens falten ciutadans com Obama, i d’aquesta manera, doncs, també polítics com Obama.

Així doncs, sóc dels que penso que Catalunya necessita un Obama, i utilitzo l’Obama perquè ara està de moda. Tot i que en podria anomenar d’altres, al PS francés ha estat apunt de ser presidit per un jove polític amb una oratòria igual d’excepcional que la d’Obama, amb una empenta envejosa i un coratge esperançador.

Amb tot això us vull comentar les accions del sr. Mas últimament des de les files de l’oposició.

Últimament el sr. Mas, està fent una oposició de treures el barret. Sembla que s’està acomodant a la cadira de cap de l’oposició. Sembla que comença a comprendre, des de la prespectiva actual què necessita el poble català, i el poble català ara mateix no necessita que els polítics es retreguin accions sinó que en presentin de noves. Necessiten que el sr.Mas fassi oposició en el bon sentit de la paraula, que critiqui al govern, però que n’exposi una solució a tot allò que hagi criticat.

Sembla que ultimament ho està fent bé i esperem que duri i que això ens porti a guanyar-nos la confiança d’uns catalans, que em sap greu dir-ho, però fa temps que estàn perduts políticament.Em pregunto si el sr. Mas s’ha fixat en la oposició que porta fent el Partit Conservador britànic durant les tres últimes legislatures. David Cameron està fent un oposició esplèndida. Des de la derrota del Partit Conservador a les generals del 2005 es va començar a posar de manifest la necessitat de modernitzar aquest partit. Així Cameron va començar a invocar, amb una filosofia Tory i una oratòria especial, una emfatització d’alguns aspectes que tenien el major interés per tota la comunitat britànica i que el poble comença a prendre millor que les accions del govern laboralista actual.

Potser no necessàriament és un Obama el que necessitem, sinó simplement una cultura política de nivell i d’àmbit mundial i no Espanyol, perquè si hem de seguir al sr. Zapatero o al sr. Rajoy no anirem enlloc.

L’altre dia llegia un article al País que si llegiu us ajudarà ha entendre les meves paraules.