Permeteu-me dir NO a la guerra

La tolerància és el primer pas per arribar a una convivència sana i constructiva. Aquesta és la teoria que hem de seguir i que moltes vegades oblidem. Respectar, tolerar, donar llibertat de pensament és un dels principis fonamentals per aconseguir la pau al món. És impossible però donar llibertat de pensament i no tolerar el que l’altre pensa. Una contradicció en tota regla que es dona molt sovint.

Últimament amb la guerra Israel-Palestina ens trobem amb varies opinions. Les que són pro-Israel, mal vistes per la majoria de la societat, les pro-Palestina, mal vistes pels pro-Israel, i els que no es posicionen al costat de ningú, simplement perquè posicionar-se al costat d’ algú en una guerra significa formar-hi part i a estar-hi d’acord, almenys aquesta és la meva visió. Tolero les tres posicions. Però em quedo amb la tercera. La manifestació d’ahir a la tarda a Barcelona organitzada per la plataforma Aturem la guerra va allunyar-se de tota posició neutral i simple en contra de la guerra i es va posicionar, potser per el assistents més que pels organitzadors, en una manifestació pro-Palestina en tota regla. Les imatges mostrades en tots els diaris i també a la televisió mostren una manifestació de Palestins enfurismats que cridaven en contra de Israel i a favor de Palestina. No era una manifestació en contra de la guerra sinó a favor d’uns dels bàndols d’una guerra que fa molts anys que dura i sembla que en durarà força més si ningú extern posa un mica d’ordre.

Algú m’ha retret no haver assistit a la manifestació, per això escric aquestes ratlles. Aquí teniu la meva explicació del que em va semblar la manifestació d’ahir i el perquè no hi vaig assistir.

Permeteu-me que digui NO a la guerra però no em feu posicionar-me en cap dels dos bàndols.